crear

Desitge tancar-me a una habitació...
la imagine buida, gran i lluminosa. Hi ha una finestra molt gran però no si veu res d'arrere d'ella, sols llum, llum càlida.
No ser més que una visualització producte de la rabia m'abruma.

M'imagine allí, jo sola tancada per un temps. I no vull, no vull especificar més! pot ser hores o mesos.  No vull cuantificar els moments en hores, ni en dies, desitge escoltar-me, i deixar que el meu subconscient i el meu cos es menejen i treballen al temps que ells necesiten. Estic despullada, sóla jo i els meus colors, i tot els materials que puc imaginar. Estan escampats, deixats caure i hem dedique primer a analitzar a sentir allò amb el que vaig a treballar.Despullada per sentir millor la textura d'un acrilic, la brutea del carbó, una tela suau i poc porosa, una pedra gelada... deixar que el meu cos siga una prolongació dels materials, sentir-me dins del que faig, fer volar el meu cap, deixar-lo sentir i jo sols dedicar-me a escoltar el que vol dir.Perque sé que l'han lligat, que l'he callat constantment i que me l'han fet callar.
  Després de molt temps, sols escriure-ho hem fa sentir més tranquila.

reflexió

ESTOY DISPUESTA A DEJARME ENGAÑAR, SINO NO ENTENDERIA EL ARTE. HAY GENTE QUE NO ACEPTA MÁS QUE EL HIPERREALISMO.



primer dibuix LLIURE a la facultat



D'esperit desordenat

 Sovint diuen que tenir moments de reflexions es beneficiós, que parar-se a pensar el perqué de les coses ens ajuda en la construcció d'un camí. Jo dic que un excés de pensaments, embolicats i poc clars esgota.

No recorde quantes vegades he intentat crear un ordre dins del meu cap, però crec que simplement soc d'esperit desordenat. I la questió es que m'agrada, estime les coses enrevesades, pensades i qüestionades. El que jo anomene coses i penaments en caràcter.

oferir-se a l'art, caure als seus braços i  acabar agafant-lo de la mà és acceptar que mai més els pensaments seràn buits de sentiment. I algo així m'ha passat, he entrat en un cercle on tot es questiona, on cada pas, cada pincellada planteja un problema, i cada problema mil solucions.

Disposada a posar paraules als meus pensaments, començe una mena de recopilació de escrits personals, on potser la perfecció a l'hora d'escriure no predomine, ni tampoc ho façen paraules correctes, precises o boniques, però com deia Picasso en la imperfecció està el propi estil... i altra cosa no, però aquest blog vull que siga meu.

Esteu convidats a vore com les paraules desglosen el meu cap.