D'esperit desordenat

 Sovint diuen que tenir moments de reflexions es beneficiós, que parar-se a pensar el perqué de les coses ens ajuda en la construcció d'un camí. Jo dic que un excés de pensaments, embolicats i poc clars esgota.

No recorde quantes vegades he intentat crear un ordre dins del meu cap, però crec que simplement soc d'esperit desordenat. I la questió es que m'agrada, estime les coses enrevesades, pensades i qüestionades. El que jo anomene coses i penaments en caràcter.

oferir-se a l'art, caure als seus braços i  acabar agafant-lo de la mà és acceptar que mai més els pensaments seràn buits de sentiment. I algo així m'ha passat, he entrat en un cercle on tot es questiona, on cada pas, cada pincellada planteja un problema, i cada problema mil solucions.

Disposada a posar paraules als meus pensaments, començe una mena de recopilació de escrits personals, on potser la perfecció a l'hora d'escriure no predomine, ni tampoc ho façen paraules correctes, precises o boniques, però com deia Picasso en la imperfecció està el propi estil... i altra cosa no, però aquest blog vull que siga meu.

Esteu convidats a vore com les paraules desglosen el meu cap.